València ha vist arrancar la VCV en 18 ocasions i ha acollit la meta final en 70, mentre que només en 1996 i 1999 cap etapa va transcórrer per la capital del Túria. L’Albereda i la Plaça de l’Ajuntament han sigut els llocs que més metes han albergat. Serà la tercera vegada que la VCV finalitze en el Port de València després de l’èxit collit en la recent 75 VCV celebrada en 2024. En aquesta ocasió entraran pel nord de la ciutat.

Grans ciclistes han vist nàixer la ciutat de València. Com Salvador Cardona, primer espanyol a guanyar una etapa en el Tour de França i vencedor de la primera VCV, totes dues en 1929. L’afició per la pràctica del ciclisme a la ciutat es pot comprovar cada cap de setmana a València i els seus voltants.

L’economia de la ciutat de València va lligada al sector serveis, que representa un 84% del total. No obstant això, la ciutat manté una base industrial important i el seu dinamisme la fa referència per a múltiples activitats econòmiques. El turisme, òbviament, és un altre gran motor econòmic per a València.

Com a ciutat centenària combina la modernitat i la història. Té el barri antic més gran d’Europa i els monumentals edificions de l’antic cuce del riu: el Palau de les Arts, el Palau de la Música o la Ciutat de les Arts. Enguany s’organitza l’exposició de La Ciutat del Sant Greal.

València és referència internacional en el món de l’esport, tant pels seus grans clubs professionals, com pels esdeveniments que organitza (Marató de València). Amb la inauguració del monumental pavelló del Roig Arena acull el més importants esdeveniments esportius i musicals.

La València gastronòmica poc ha d’envejar a qualsevol gran capital internacional. És origen de la paella i terra de xefs de primer nivell. Destacar també l’esmorzar (‘esmorçaret’ en valencià) i la seua ‘comunió’ amb el ciclisme.